Of a rose, a lovely rose...

L'obra Magnificat de John Rutter inclou un poema anglès del segle XV, "Of a rose", que és un dels moviments més delicats de tota l'obra. En aquest matí tan primaveral us deixem el text original i la traducció al català perquè alimenteu la vostre curiositat.
Recordeu el dia 18 i 19 de maig ho podreu escoltar en directe!

Of a Rose, a lovely Rose,

Of a Rose is all my song.

Hearken to me both old and young,

How this Rose began to spring;

A fairer rose to mine liking

In all this world ne know I none.

Five branches of that rose there been,

The which be both fair and sheen;

The rose is called Mary, heaven’s queen.

Out of her bosom a blossom sprang.

The first branch was of great honour:

That blest Marie should bear the flow’r;

There came an angel from heaven’s tower

To break the devil’s bond.

The second branch was great of might,

That sprang upon Christmas night;

The star shone over Bethlehem bright,

That man should see it both day and night.

The third branch did spring and spread;

Three kinges then the branch gan led

Unto Our Lady in her child-bed;

Into Bethlem that branch sprang right.

The fourth branch it sprang to hell,

The devil’s power for to fell:

That no soul therein should dwell,

The branch so blessedfully sprang.

The fifth branch it was so sweet,

It sprang to heav’n, both crop and root,

Therein to dwell and be our bote:

So blessedly it sprang.

Pray we to her with great honour,

She that bare the blessed flow’r,

To be our help and our succour,

And shield us from the fiendes bond.

 

D’un roser, un roser preciós,
d’un roser versa la meva cançó.
Escolteu tots, petits i grans
com el roser va començar a brotar;
el roser més bonic, a parer meu,
en aquest món no n’he conegut cap d’igual.
Aquest roser tenia cinc roses,
totes eren boniques i resplendents;
el roser es diu Maria, la reina del cel.
Del seu pit sortí el primer brot.
La primera rosa era l’honor
que Maria portés la flor beneïda;
va baixar un àngel del cel
per vèncer el mal.
La segona rosa era el poder
que va brotar la nit de Nadal;
de l’estrella que brilla sobre Betlem
perquè es pugui veure tant de nit com de
dia.
La tercera rosa va brotar i va créixer
per guiar els tres reis
fins al llit on Maria va donar a llum;
fins a Betlem, que és on la van trobar.
La quarta rosa va arribar fins a l’infern
per vèncer el poder del mal:
perquè cap ànima no s’hi hagués de quedar;
beneït sigui el dia que va brotar el roser.
La cinquena rosa era d’allò més bonica,
arribava fins al cel, des de l’arrel fins a la tija, per quedar-s’hi i portar-nos el bé;
beneït sigui el dia que va brotar el roser.
Preguem per Maria amb gran honor,
Ella que porta la flor beneïda
per ajudar-nos i socórrer-nos
i protegir-nos del mal.

Concert a l'Ateneu de Cerdanyola - Debussy, Whitacre i Rutter

Aquesta primavera està essent molt intensa. Un repertori conjunt amb altres cors i orquestra ens ha fet suar de valent, emocionar-nos i treballar per oferir la millor versió de nosaltres tot gaudint de la música.
Ahir, diumenge dia 8 de maig, vam estrenar el repertori d'aquest projecte a l'Ateneu de Cerdanyola del Vallès.

El concert que vam oferir comptava amb la participació i la inestimable col·laboració dels següents cors:

- Cor de la UAB

- Cor Trobada

- Cor de Cambra 7 de Música

- Cor de la Facultat de Farmàcia

Així com la participació instrumental de:

-  Jove Orquestra de Cerdanyola

- Orquestra de la UAB

El repertori que oferíem de compositors contemporanis estava format per una primera peça amb quartet de corda i tots els cors a quatre veus, Five Hebrew Love Songs d'Eric Whitacre, dirigida per Poire Vallvé. Unes peces enllaçades, molt íntimes i delicades que evoquen moments plens de sentiment i imatges lluminoses basades en els poemes de l'esposa del compositor, Hila Plitmann. En aquesta obra comptàvem amb l'interpretació com a solista de la soprano Cristina Reynés, cantaire de la UAB, que ens va encisar amb una melodia que emocionava sense necessitat de lletra.

A continuació l'orquestra de Cerdanyola va oferir dues peces de Claude Debussy: Danse sacrée et danse profane amb Esther Piñol com a arpista i dirigida també per en Poire Vallvé. Una música molt màgica, tranquila i envoltada d'un ambient gairebé misteriós.

Per últim tots els cors i orquestres vam oferir la versió per orquestra reduïda i cor a quatre veus del Magnificat de John Rutter dirigits per l'Ahmet Süleyman Bilgin. Una obra molt amena pel públic estructurada en set moviments que incloue moviments molt animats i energètics, així com moments molt delicats i d'harmonies suaus. En aquests moviments vam gaudir de la interpretació dels solos per soprano per part de l'Anna Cortijos, cantaire de la UAB, que va deixar el públic embadalit. 

Devant de l'ovació per part del públic vam oferir com a bis el final del setè moviment, el qual va donar un punt final al concert majestuós i  ple d'emoció!

El proper concert d'aquest repertori l'oferirem el dia 18 de Maig a la Sala- Teatre de la UAB a les 14 h, i l'endemà repetim al Paranimf de la UB a les 20 h (19 de maig).