La primavera s'ha avançat al cor!
En el primer concert d'aquest curs les cantaires del nostre cor van estrenar complement lila!
Des de fa anys, el nostre vestuari formal és negre amb un complement lila, ja que aquest és el color oficial de la Facultat de Farmàcia. En el cas dels nois ha estat una corbata i les cantaires dúiem un collar elaborat de manera artesanal.
Aquest any però, hem renovat l'accessori; ara és una diadema amb motius florals.
Volem que aquest sigui un símbol de la relació existent entre farmàcia i natura.
Són incomptables els exemples que trobem avui en dia a les Farmacopees de drogues i preparats d'origen vegetals. Molts dels quals es venen utilitzant des del temps de l'antigor, on la humanitat feia gala de tenir major harmonia amb el medi natural.
Tradicionalment molts d'aquests usos, avui en dia demostrats, s'han conservat i han perpetuat., i avui en dia és innegable la quantitat de fàrmacs que deriven de precursors vegetals.
A més, per acabar d'arrodonir la nostra relació amb el món vegetal i farmacèutic, ja fa temps que en van compondre expressament l' obra titulada: Herbarius, hortus sanitatis; obra del mestre Josep Ollé i Sabaté amb la lletra d'un poema de Gerard Vergés i Príncep. D'alguna forma en volem fer el nostre himne, i ara, de les plantes medicinals el nostre símbol.
L’home, que és nat de mineral argila,
sana amb la vegetal farmacopea.
Parlo del poder bèquic de l’altea
I el corinant que els sexes espavila;
l’atropa que dilata la pupil•la,
i el laxatiu que es diu escamonea,
i el ram d’oliu de Pal•las Atenea,
i aquell bulb diürètic de l’escil•la.
I parlo del cascall que el dolor mata,
la digital de porpra, i l’estramoni
(per altres noms, talpera o bé datura).
Parlo, per acabar, de flors de plata,
de mítiques arrels, del matrimoni
de la natura humana amb la Natura.
Herbarius, hortus sanitatis; Gerard Vergés
