Five Hebrew Love Songs - Les traduccions al català

Com ja us hem anat anunciant aquesta primavera part del repertori del projecte gran són unes obres d'Eric Whitacre, Five Hebrew Love Songs. Us deixem la traducció al català d'aquests cinc poemes escrits originalment en hebreu per la seva dona: Hila Plitmann. Una fantàstica ocasió d'alimentar la vostre curiositat!

I. Temuná 

Temuná belibí charutá; 

Nodédet beyn ór uveyn ófel: 

Min dmamá shekazó et guféch kach otá, 

Usaréch al paná'ich kach nófel.

Imatge

Una imatge està gravada al meu cor

Movent-se entre la llum i la foscor

Una espècie de silenci embolcalla el teu cos

I el teu cabell cau sobre el teu rostre de la mateixa manera

II. Kalá Kallá 

Kalá kallá 

Kulá shelí. 

U'vekalút 

Tishák hí lí!

Núvia resplendent 

Núvia resplendent

Ella és tota meva

I lluminosa

Ella em besarà.

III. Laróv 

Laróv," amár gag la'shama'im,

"Hamerchák shebeynéynu hu ad;

Ach lifnéy zman alu lechán shna'im,

Uveynéynu nishár sentiméter echád.

Normalment

“Normalment" Va dir la teulada al cel, 

“ la distància entre tu i jo és infinita”;

però fa una estona els dos hem emergit aquí

 i només un centímetre restava entre nosaltres

IV. Éyze shéleg!

Éyze shéleg!

Kmo chalamót ktaním

Noflím mehashamá'im.

Quina neu!

Quina neu!

Com petits somnis

caient del cel.

Hu hayá malé rakút

Hi haytá kashá

Vechól káma shenistá lehishaér kach,

Pashút, uvlí sibá tová,

Lakach otá el toch atzmó,

Veheníach 

Bamakóm hachí, hachí rach.

Tendresa

Ell era ple de tendresa

ella era molt àrdua

i per molt que va intentar restar així,

simplement i sense cap raó

ell la va portar dins seu

i la va deixar

al més, més suau dels llocs.

Of a rose, a lovely rose...

L'obra Magnificat de John Rutter inclou un poema anglès del segle XV, "Of a rose", que és un dels moviments més delicats de tota l'obra. En aquest matí tan primaveral us deixem el text original i la traducció al català perquè alimenteu la vostre curiositat.
Recordeu el dia 18 i 19 de maig ho podreu escoltar en directe!

Of a Rose, a lovely Rose,

Of a Rose is all my song.

Hearken to me both old and young,

How this Rose began to spring;

A fairer rose to mine liking

In all this world ne know I none.

Five branches of that rose there been,

The which be both fair and sheen;

The rose is called Mary, heaven’s queen.

Out of her bosom a blossom sprang.

The first branch was of great honour:

That blest Marie should bear the flow’r;

There came an angel from heaven’s tower

To break the devil’s bond.

The second branch was great of might,

That sprang upon Christmas night;

The star shone over Bethlehem bright,

That man should see it both day and night.

The third branch did spring and spread;

Three kinges then the branch gan led

Unto Our Lady in her child-bed;

Into Bethlem that branch sprang right.

The fourth branch it sprang to hell,

The devil’s power for to fell:

That no soul therein should dwell,

The branch so blessedfully sprang.

The fifth branch it was so sweet,

It sprang to heav’n, both crop and root,

Therein to dwell and be our bote:

So blessedly it sprang.

Pray we to her with great honour,

She that bare the blessed flow’r,

To be our help and our succour,

And shield us from the fiendes bond.

 

D’un roser, un roser preciós,
d’un roser versa la meva cançó.
Escolteu tots, petits i grans
com el roser va començar a brotar;
el roser més bonic, a parer meu,
en aquest món no n’he conegut cap d’igual.
Aquest roser tenia cinc roses,
totes eren boniques i resplendents;
el roser es diu Maria, la reina del cel.
Del seu pit sortí el primer brot.
La primera rosa era l’honor
que Maria portés la flor beneïda;
va baixar un àngel del cel
per vèncer el mal.
La segona rosa era el poder
que va brotar la nit de Nadal;
de l’estrella que brilla sobre Betlem
perquè es pugui veure tant de nit com de
dia.
La tercera rosa va brotar i va créixer
per guiar els tres reis
fins al llit on Maria va donar a llum;
fins a Betlem, que és on la van trobar.
La quarta rosa va arribar fins a l’infern
per vèncer el poder del mal:
perquè cap ànima no s’hi hagués de quedar;
beneït sigui el dia que va brotar el roser.
La cinquena rosa era d’allò més bonica,
arribava fins al cel, des de l’arrel fins a la tija, per quedar-s’hi i portar-nos el bé;
beneït sigui el dia que va brotar el roser.
Preguem per Maria amb gran honor,
Ella que porta la flor beneïda
per ajudar-nos i socórrer-nos
i protegir-nos del mal.