Aquest any, comptant amb la presència de cantaires de diferents llocs del món hem introduït una modalitat nova d'espectacle oferint música i poesia d'arreu del món girant sobre el tema de l'amor.
Cal destacar, entre totes les cançons ofertes la que es titula "L'Amor" que musica els versos del poeta Miquel Martí i Pol i que és obra del nostre director, el mestre Ahmet Suleyman Bilgin.
L’AMOR.
Miquel Martí i Pol.
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.
Us deixem un tast de les poesies que s'han pogut escoltar en aquest concert per a que en quedi constància.
2=1
Özdemir Asaf.
Kim o, deme
boşuna...
benim, ben. Öyle bir ben ki gelen kapına; başdan başa sen. |
2=1
Özdemir Asaf.
No preguntis qui és...
sóc jo.
Però és un jo, el que ve a la teva porta;
que és totalment tu.
|
Sables mouvants
Jacques Prévert, Paroles, (1945)
Démons et merveilles
Vents et marées
Au loin déjà la mer
s’est retirée
Et toi
Comme une algue
doucement caressée par le vent
Dans les sables du lit
tu remues en rêvant
Démons et merveilles
Vents et marées
Au loin déjà la mer
s’est retirée
Mais
dans tes yeux
entrouverts
Deux petites vagues
sont restées
Démons
et merveilles
Vents et marées
Deux petites vagues
pour me noyer.
Arenes movedisses
Jacques Prévert, Paroles, (1945)
Dimonis i meravelles
Vents i marees Lluny enllà ja la mar s’ha retirat I tu Com una alga suaument acariciada pel vent En les arenes del llit agites somiant Dimonis i meravelles Vents i marees Lluny enllà ja la mar s’ha retirat Però en els teus ulls entreoberts Dues petites ones s’han quedat Dimonis i meravelles Vents i marees Dues petites ones per ofegar-me. |
Frustração.
Miguel Torga, in “Diário XV” (1907-1995)
Foi bonito
O meu sonho de amor. Floriram em redor Todos os campos em pousio. Um sol de Abril brilhou em pleno estio, Lavado e promissor. Só que não houve frutos Dessa primavera. A vida disse que era Tarde demais. E que as paixões tardias São ironias Dos deuses desleais. |
Frustració.
Miguel Torga, a “Diário XV” (1907-1995)
Fou bonic
el meu somni d’amor.
Van florir al voltant
tots els camps en quietud.
Un sol d’abril va brillar en ple estiu,
net i prometedor.
Però no hi hagué fruits
d’aquesta primavera.
La vida va dir que era
massa tard
i que las passions tardanes
són ironies
dels déus deslleials.
Teu Mâ
Gwladis Gaelle. 2013
Teu Mâ, Me chiè gue
Ô Tche Fe ndeu pwa
Môh wôh.
Mê do gue ô chiè gue
Me Kw>n ô tétè
Gue ô jôu lantioh
Pong Febdeu Ntchoum Kûkubah
Amor meu
Gwladis Gaelle. 2013
Amor meu, tot i la distancia
que ens separa vull que escoltis
el meu plor.
I torna a casa,
al meu cor
perquè vull que sàpigues
com t’estimo.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada