dilluns, 11 de maig del 2015

#quisapunta? Anem al Paintball! 9 de maig 2015

El dissabte passat bona part dels cantaires vam aparcar per unes hores les partitures, els estudis i la feina per passar junts una estona desestressant. Encarant la recta final del curs, amb els núvols de tempesta (que són els exàmens) ja a l’horitzó i diversos concerts per acabar de preparar, una pausa com aquesta és més que recomanable!

Era un pla organitzat per una de les nostres contralts, la qual ens va convidar a visitar el seu poble, Hostalets de Pierola, i provar un esport molt de moda: el Paintball. Dos equips, terreny per córrer i amagar-se, pistoles de boles de pintura... Diversió assegurada. I no ens va decebre.

Després de matinar una mica vam agafar tots junts un tren i un autobús fins a Hostalets. Des d’allà, caminant entre ginestes, roselles i vinyes amb la silueta majestuosa del massís de Montserrat al darrere, vam arribar al recinte de Paintball. Allà ens van repartir les granotes militars per evitar taques de pintura, cascs i altres mesures de seguretat. Ens vam pintar senyals de guerra a la cara i fins i tot alguna clau de sol (sí, portem el Cor a la sang). Els equips que ens vam enfrontar van ser contralts i baixos contra sopranos i tenors. Greus contra aguts: confrontació clàssica...

Tres escenaris diferents eren els nostres camps de batalla: una reconstrucció d’un poble del Far West, unes runes modernes amb pneumàtics inclosos, i un camp amb herbes altes, trinxeres i fins i tot un tanc! Tot era perfecte per fer volar la imaginació i ficar-nos més en el paper.
Les normes del joc eren senzilles: es tractava d’eliminar tots els membres de l’altre equip, i t’eliminen si t’encerten de ple amb una bola de pintura. Alguns van poder fer gala de la seva punteria, les habilitats en l’art de la guerra, i mil i una estratègies. Altres es van anar envalentint cada cop més a sortir de darrere de les zones de seguretat, arriscar una mica més per fer costat als membres del nostre equip, i córrer a camp obert xisclant evitant les bales de colors. Vam xalar com nens, sentint-nos herois, soldats d’un exèrcit de veus, defensant els nostres colors i competint amb nosaltres mateixos per donar-ho tot! Els blaus i les agulletes ens recordaran encara alguns dies com de bé ens ho vam passar plegats, i de ben segur que ens dibuixaran un somriure al mig del proper assaig.